|
Capitolo 1 |
Vedi immagine | |
| La nuità |
La novità |
|
|
La Maria l’eva dré a sgüsà castegn sül pass del fööch, quan’ gà riva denta in ca la Pia cuma 'na füria. L’eva 'nsci agitada che l’eva perdüü i pecenin e l’eva tüta sberaiada. - Cara Madona , 's’ è sücedüü? - la ga dumanda la Maria. - Fam setà giò che ta cünti 'na bela nuità ch'ù sentüü stamatina fö de gesa. - Ta séé la solita lenguascia! -Lasum parlà che questa l’è propri bela! Donca, gh’eva là sul segraa al Pedrin ch’el ga cüntava sü al Paul 'na storia de miga creet. Al diseva che ier matina l’è nai sü 'n Bolgia a fà legn. A mesdì al s’è setà giò a mangià ‘n bucon denanz a quel fò grand che ghè sul Muntin. L’eva dré a guardal e ’l pensava a tüüc i quintai de legn che ga saress vegnü fö, quant al soo la fai sberlusi queicoss che gh'eva denta in quel böcc che ghè nel troonc. Sa regordet eh, che a 'n para de metri, nel troonc ghe denta un sccep? - Tana! Al soo! Van avanti. Se l’eva? - Al Pedrin l'à dii che l’è levaa sü e l’è nai a vedè e… denta al boc, gheva na Madona de sass cunt in brasc al Bambin. L'eva talment franca n’del legn che pareva che la pianta la ga fuss cresüda 'ntorno. - O Signor! La par gnanca 'na storia vera. Cuma l’avrà fai la Madonna a nà a finì in del fò? Set se femm?... Duman matina nem sü a vedé. Ga doo 'na regulada ai vacch, foo denta al fiöö nel mantin, töi sü 'na feta de pulenta e nemm…. S’en diset…? - Disi che porti dré anca un lümin de pizacch ala Madona, che la ma faga la grazia de restà 'n compra anca mi. |
Maria stava sgusciando castagne al focolare, quando entrò in casa Pia come una furia. Era così agitata che aveva perso i fermagli ed era tutta spettinata. - Cos’è successo?” le domanda Maria. - Fammi sedere che ti racconto una bella novità che ho sentito stamattina fuori dalla chiesa. - Sei la solita pettegola!” - Lasciami parlare, che questa è proprio bella! Dunque, c’era sul sagrato Pietro che raccontava a Paolo una storia da non credere. Diceva che ieri mattina è andato in Boglia a tagliare legna. A mezzogiorno si è seduto a mangiare un boccone davanti a quel faggio grande che c’è sul Montino. Stava guardandolo e pensava a quanti quintali di legna avrebbe prodotto, quanto il sole ha fatto luccicare qualche cosa che era dentro in un incavo del tronco. Ti ricordi eh, che a un paio di metri, nel tronco, c’è una spaccatura? - Certo che lo so, vai avanti. Cos’era? - Pietro ha detto che si è alzato, è andato a vedere e…dentro al buco c’era una Madonna scolpita nel sasso con in braccio Gesù Bambino. La pietra era talmente conficcata nel legno che sembrava che la pianta le fosse cresciuta intorno.” - O signore! Non sembra neanche una storia vera. Come avrà fatto la Madonna a finire dentro al faggio? Sai cosa facciamo? Domani mattina andiamo su a vedere. Sistemo le mucche, avvolgo il bambino nello scialle, prendo una fetta di polenta e ci avviamo…Cosa ne dici…? - Dico che porterò anche un lumino da accendere alla Madonna, che mi faccia la grazia di avere un bambino. |